My Winnipeg és una pel·lícula ben estranya, per a mi.
D’estil barroc, segons la sinopsi del programa oficial del festival, el film del director canadenc relata les vivencies i records del mateix Guy Maddin de manera autobiográfica passant a la autoficció.
No se si l’encerto, però ami em sembla que a Guy Maddin li passa el que a la majoria, critica la ciutat propia peró li té una estima brutal o com diu el Feliu Ventura “em queixe peró se que no ho vull diferent”.
Una autobiografia surrealista, crítica amb l'absurd de l'urbanisme desvocat, crític amb les normes socials, amb el comportament humà... i amb un toc d'humor molt peculiar.
Es parla de carrers que no apareixen als mapes i que passar per ells equival a descobrir les intimitats de Winnipeg, veient la roba estesa o altres qüestions de l'àmbit més privat o més íntim de les ciutats. Costa parlar d'aquest film, de fet el film mateix ja costa. Sense cap mena de dubte cal tornar a veurela com a mínim una segona vegada, i a veure que tal.
Per a fer-vos una idea...
http://www.imdb.com/video/imdb/vi2598568217/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada