PA NEGRE

Pa negre
Els personatges d’aquesta história t'acaben portan a una mena d’esquizofrénia, sobretot quan estem acostiumades a dicotomitzar-ho tot entre bons i dolents. Quan hi ha un conflicto bél•lic per a nosaltres desconegut i ens en assebentem per les notícies tenim la necessitat de posicionar-nos, de buscar els bons i els dolents, com en una partit de futbol o de tenis. Un exemple molt clar el vaig apendre en la prewsentació de la tesina d’una amiga. És el fenómen de l’anomenada piratería i la pesca de la tonyina, en el que ens agradaría posicionar-nos del bandol pirata per tot el que ha comportat la piratería en l’imaginari col•lectiu, peró ue si l’analitzem veiem que no és com ans agradaría… En la história passa el mateix, i en la de Pa negre també. I ens obliga a cambiar diverses vegades d’opinió i quan apareixen els crédits penses “ No! Que no s’acabi, que passi alguna cosa definitória” Perqué no acaba com voldries, i és precisament una de les virtuts de la peli, que no és la hisória de sempre, sinó que obliga a pensar i a reflexionar sobre qué va ser i qué va suposar aquella época per la história del nostre país en una de les moltes dimensions en les que va afectar. UNa guerra i una postguerra que fa sortir el pitjor de cadascuna i que genera la superposició de l'instint de supervivència per sobre dels ideals i les conviccions polítiqus. Dura i contundent.
En definitiva, molt recomanable.