animalades

Entre els i les que em coneixen es coneguda -valga'm la redundància- la meva posoció entorn la déria de certes persones en humanitzar als animals. El favor li dec sobretot a Victor Gómez Pin, profesor de Filosofia de a UAB, el qual es esmentat més aval i sovinteja els meus treballs en mode "citat", ja que l'únic llibre que de moment he llegit escrit per ell també em va impresionar ( Entre lobos y automatas. La causa del hombre) Aquest matí mentres iniciava una sortida en bici (que finalment ha arribat fins Orio on hi ha belles escultures d'Oteiza y paisatges al voltant de la ria també molt bells) tot passant per davant de la plaja de la Concha he vist un gos defecant i el seu amo recolint els seus excrements. A part del premi al civisme -Galardó que podría portar el nom d'algun edil del PSOE com Hereu, Bustos, ...- aquesta escena mereixia una reflexió. Que ningú s'alarmi, aprovo el gest de recolir tant incómode record. Peró... no és cert que si fem un exercici mental i fem abstracció d'aquesta acció el fet de que una persona vagi recollint les deefcacions d'un gos és una cosa patética? A mi en aquell moment m'ho ha semblat, i no és, evidentment, la primera caca que veig recollir (que jo també n'he tingut e propis i de prestats; una salutació des d'aquí al Dr. Livingston Supongo que va ser el meu primer i de moment únic gos i al Sam, a la Cuqui, al Rol i al Danco. Tots ells deuen estar al cel dels gossos)

Bé, la cosa és que hem naturalitzat aquesta imatge, ens hi hem acostumat, l'hem fet nostra. Peró pensem que pensarien en un altre espai-temps d'aquesta acció? És quelcom que está molt aprop de la marranada; una persona amb una bossa del Caprabo a mode de guà recollint la defecació d'un can és quelcom bastant patétic si ho mirem des de "fora".

En qualsevol cas avui la programació de la TV m'ha ajudat a escriure, ja que feien Gorilas en la niebla per si algú encara no l'havia vist, Ace Ventura i Babe, un cerdito en la ciudad. En totes elles els animals no humans tenen importants papers i son victimes dels intents d'humanització de qui siguin que son els i les responsables de que existeixina aquests films. I en relació a la primera peli; sencillament em recorda a les palles mentals del "Proyecto Gran Simio".

Ha arribat un punt que sembla que la línea entre el bé i el mal, está marcada en base a qui recull les defecacions cannes i qui no. Ja sabeu, si voleu anar al cel porteu bosses del Caprabo sempre a mà. Així vosaltres també anireu a cel com el Dr. Livingston, la Cuqui, el Sam, el Rol i el Danco.

Salut i petons.

Per cert, han inventat un esprai per congelar les caques de gos. Ja sabeu, així us eviteu la pudor i escalfor que li és própia. Aixó també mereix el Premi Manel Bustos al civisme.