Aprendre, aprendre i aprendre

Sovint tenim o sentim la necessitat (L'obra de Erich Fromm Tenir o Ésser tracta sobre aquesta disjuntiva) d'actuar, de fer quelcom, necessitat d'acció. Hi ha, a més a més, una forta presió social en aquesta direcció. L'acció per l'acció és una constant en el pensament occidental predominant. El paradigma d'aixó és el cinema, des del Equipo A (els de la nostra generació haurem de lluitar contra la nostálgia; amics i amigues, de la mateixa manera que si fessin un remake de Los vigilantes de la playa ens invadirien unes enormes ganes de veurela hem de tenir clar que erem joves i inexpertes, no espereu res que rimi am qualitat. ) fins a Mercenarios la tónica dominant a Holliwood és el génere d'Acció (si és que aixó és un génere...) No cal argument, no cal rerefons, no cal missatge ni és menester deixar (o crear) un epai per a la imaginació o la inventiva. La princesa Acció és autosuficient en el regne del cinema.

Sencillament avegades és milor no fer. No actuar. Esperar, observar, reflexionar. Que ningú pensi (...?...) que ningú pensi que la idea és no fer res. En aquest text és tant important entendre el a vegades com a la vida ho és entendre quines vegades.

Tant en la tasca educativa -o en l'acció educativa, fixa't- com en el quefer revolucionari és important saber triar; escollir, quen fer i quan no fer. El que per Aristótil és la prudéncia; precisament el saber triar o escollir que fer, com fer... Una prudéncia que res té a veure amb aquella del "Que la prudéncia no ens faci traidors" que referiria més a una interpretació del mot en relació a la cobardia, al seny, o quelcom similar; crec.

Él que vull dir és que a vegades actuem realment mogudes per intentar calmar la nostra própia ansietat sense plantejarnos si aquest fet pot estar condicionant la nostra acció. Hem de procurar que la nostra ansietat no sigui el móbil de la nostra acció, i avegades haurem d'esperar, aturar-nos i decidir amb prudéncia (hem refereixo ara a l'aristotélica; triar bé) que fer o que no fer.

I també hi ha moments per a aprendre. En el llibre Sobre la violéncia, de Zizek, l'eslové esriu sobre la cita de Lenin "Aprendre, aprendre i aprendre" tot explicant anecdotes i acudits que es feien entorn aquesta cita. Bé, ve a dir aixó; que hi ha moments en els que és positiu no fer i apendre.

Ara bé, i per acabar, aquelles i aquells que es refugien en aixó per a no fer res per tranquila que tinguin la consciéncia -si és que la consciéncia es pot posar nerviosa- segueixen en una posició inadecuada per a el progés social-humá. És a dir, una excusa és una excusa; al·legar motius per dispersar-se de fer quelcom.

I vaja, recomanar aquest llibre - el de S. Zizek- o altres del mateix autor que juntamenta amb S.Alba Rico son els dos pensadors actuals que més m'ha impresionat i ajudat a pensar bé.