dijous, 16 d’abril del 2009

Eduquem per la rebelia! És difícil! És possible!




Sovint quan parlem dels nostres objectius com a educadores parlem de valors. Valors... quins valors? Un valor en si no és ni bío ni dolent, és neutre. Cal fer un pas endavant i concretar, tenir clar quin model de societat volem,. i quins membres volem que la formin. Si eduquem per la ciudadania i pel respecte a allò establert o si eduquem per la ciudadania solidària i el respecte a la dignitat i per la solidaritat. Solidaritat més enllà de donar arròs i roba que ja no ens posem, sinó com a l'acció de defensa dels drets dels altres i també dels nostres fins al final.


No ens ha de fer cap por dir les coses pel seu nom, no ens ha de saber greu ni acomplexar que a algú li pugi molestar. Els porucs i les porugues no canviaran mai el món. Cal pendre partit en l'educació dels i les nenes, educar amb valors d'equitat, de repartiment de la riquesa, de cultura de l'esforç i del treball. I també de cultura de lluita i rebelia.


"La rebelia, en quant a denúncia, ha d'extendre's fins a una posició més radical i crítica, fins a revolucionària, fundamentalment enunciadora. El canvi del món suposa la dialectització entre la denúncia de la situació deshumanitzadora i l'anunci de la seva superació, en el fons, el nostre somni.

A partir d'aquest saber fonamental: canviar el món és difícil, però és possible, anem a programar la nostra acció politicopedagógic, amb independència de que el projecte amb el que ens comprometem sigui d'alfabetització d'adults o de nens, d'acció sanitària, d'evangelització o de formació de mà d'obra tècnica."

-Pablo Freire-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada