"Viure és expandir-se; sinó, viure no és més que no morir.
Farta de pacifistes de cap de setmana,
de feministes antisexistes de boqueta i xapa-pin-samarreta,
de superactivictes que subordinen la seva no vida al moviment, al partit,
de bones consciències capficades en conscienciar altres consciències mentres diuen:
...pobretes consciències inconscients...
de salvadors del món llençant bombes o coloms blancs
d'intel·lectuals que parlen per a que altres no parlin i que pensen per a que altres no pensin."
-Simone de Beauvoir-
com m'agrada el teu blog germà, com admiro la teva entrega a la reflexió, al món de les idees i a la vida. Molt bon fragment per llegir-lo i pairlo bé. Viure és moltes coses i de maneres de viure n'hi ha infinites. I val la pena no menysprear gairebé cap d'elles (algunes maneres de viure sí que ho són de menyspreables), però cal anar amb compte. Que el menyspreu no tingui a veure amb creure'ns millors o superiors als altres, sinó amb el fet de no acceptar allò que faria mal a les persones, allò que és destructiu i dolorós.
ResponEliminaEls nivells de consciència que uns i altres tenim sobre la nostra vida són infinitament variables. Però fins i tot quan ens creiem molt conscients de qui som podem estar ben enganyats. Hi ha qui diu que la consciència del fet d'esser és el que ens diferencia dels animals. No se perquè ens preocupa tant diferenciar-nos-en... al cap i a la fi, acostumen a ser molt més coherents amb el seu entorn.
un peto.
LAURA