La lluita contra el patriarcat és una lluita que està adquirint, a poc a poc (massa a poc a poc!) la rellevància que li pertoca ens els debats i en les lluites dels moviments polítics i socials, a l'esquerra de base.
És una batalla al carrer, però també és una batalla ideològica dintre dels mateixos col·lectius i organitzacions que ho treballen.
Sense haver-hi una homegeneitat discursiva en el si de les organitzacions socialistes catalanes i en el conjunt de l'esquerra cada cop més el discurs d'abolir els gèneres agafa força.
S'enten que els gèneres masculí i femení són construccions socials que determinen els rols socials a desenvolupar pels homes i les dones. Els nens han de jugar a futbol, han de barallar-se, ser més bretols i més desobedients. Per altra banda les nenes són més fines, pinten millor, escriuen millor, són més obedients i més fines. Quan ens fem grans aquests rols varien però és manté la dicotomia home-dona pel que fa als rols masculí i femení respectivament de la manera que totes coneixem. La dona pot o ha de plorar perqué s'emociona més i amb més facilitat , en una situació difícil sempre l'home destacarà com solvent i inafectat per a salvar la situació perqué és més dur i més fort. Ell no plora al cinema, ell no es deixa afectar per la poesia ni per altres coses que afecten als i a les sensibles pwerqué ell és un home. A ell el que li agrada de veritat és el futbol i les curses ja siguin de motos o de cotxes. És clar que aquets rols no són necessèriamnet així, hi ha contingència, però és una norma general que es compleix en la majoria dels casos, o en masses casos.
I amb tot aixó arribem a un punt d'inflexió, si els moviments feministes revisen els seus discursos i les seves pràctiques, buscant noves vies per superar la societat patriarcal, que hi ha dels homes?
És que es senten a gust a el rol que els hi ha tocat viure? És que és massa comode la posició de dominant com per lluitar contra ella? És massa dificil d'acceptar la contradicció que pot representar el fet de lluitar contra una cosa de la qual agradi o desagradi se'n forma part d'una o altra manera?
Si l'objectiu és una societat no patriarcal, una societat sense gèneres, pot semblar una contradicció revisar la masculinitat, però si els moviments antripatriarcals revisen la feminitat o compten amb el feminisme, també caldria revisar la masculinitat. O millor dit, caldria que els homes reflexionessin sobre el seu sexe i el rol que va lligat al seu sexe. Caldria reflexionar sobre que i com poden fer els homes per vèncer el patriarcat, com afecta el patriarcat als homes i com els homes afecten al patriarcat. Perqué el que és un fet és que els homes com a sexe formen part del gènere dominant, i el gènere dominat que s'enten que és el femení no és l´únic oprimit pel patriarcat, ja que tots aquells homes que no segueixin el génere que els hi pertoca com a homes també són oprimits pel patriarcat.
Seguirem repensant i reflexionant.
Contra el patriarcat, acció directa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada