Un pont a Terabitia, recomanació cinematogràfica.

Els ingredients per a una bona recepta cinematogràfica i pedagògica alhora estan reunits en aquesta pel·lícula.

Fantasia, coeducació, creativitat i transgressió. No és la história de semprea amb el final feliç de sempre, sinó que està marcada per la tragèdia.

La transgressió la trobem en aquesta tragèdia educativa i real que és el desenllaç de la história, que és com la vida que ens toca viure i no com la que ens explica Disney.

Visca la fantasia, imaginació al poder! Les protagonistes del film són rabiosament imaginatius en el més sà sentit de la paraula, així cereen el seu propi món des del qual combatran i resoldran els peroblemes de manera efectiva en el mon "real", el món compartit amb tota la resta.

La coeducació també hi fa presència, ja que els rols mascuí i femení estan alterats en relació a el que és normal avui i aquí, entenent normal allò que segeuix la norma general, que no és estrany ni transgredeix. Ell té una destacada sensibilitat i capacitat creativa, dibuixant fantàstic. Ella és la que més corre de la classe (també entre els nens!), i és forta i valenta.

La creativitat d'ambdues protagonistes és destacada i engrescadora. No cal violència gratuïta, ni masclisme, ni prepotència, ni individualisme de superheroi ianki per part dels protagonistes per tal de que els i les nenes que vegin aquesta pel·lícula si sentin identificats. Aixó si que són referents per als infants, i no Jon Seena o Hanna Montana. La seva virtit és la creativitat i l'amistat basada en el suport mutu.

No volem nens "machitos" ni nenes "cursis", volem nens i nenes -volem persones- sensibles, intel·ligents, creatives, crítiques i coherents. Construïm un nou món, eduquem pel canvi social, per la dignitat humana.