CANÇÓ OBVIA
Vaig triar l'hombra d'aquest arbre per
reposar del molt que et faré,
mentres t'espero.
Qui espera en la pura espera
viu un temps d'espera buit.
Per aixó, mentres t'espero,
treballaré els camps i
conversaré amb els homes.
Suarà el meu cos, que el sol cremarà;
les meves mans s'ompliran de calls;
els meus peus aprendrendran el misteri dels camins;
les meves oides escoltaran més;
els meus ulls veuran el que abans no van veure;
mentres t'espero.
No t'esperaré en la pura espera
perqué el meu temps d'espera és un
teps de quefer.
Desconfiaré dels qui em diguin,
en veu baixa i previnguts:
És perillos fer.
És perillos parlar.
És perillos caminar.
És perillos esperar, en la forma en que esperes,
perquè aquests neguen l'alegria de la teva arribada.
Desconfiaré també dels qui vinguin a dir-me,
amb paraules fàcils, que ja has arribat,
pequé aquests, al enunciarte ingenuament,
abans et denuncien.
Estaré preparat per a la teva arribada
com el jardiner prepara el jardí
per a la rosa que s'obrirà a la primavera.


Pablo Freire.