La importància del detall.
Les tres parts del tot d'aquesta trilogia del polac Krzysztof Kieslowski no semblen tenir gaire lligam d'entrada. Ara bé, al veure l'última queda tot queda tancat. Aquesta és una de les seves grans virtuts. Tot és diferent a cada una d'elles, o gairabé tot! Espais diferents, personatjes diferents... tot. Quan dic gairabé penso sobretot en el detall.
La cotidienietat sorpren, l'acte més sencill pot ser de rabiosa rellevància. I en aquesta trilogia queda palès. No se vosaltres, però a mi em va fer aixecar del sofà l'escena del contenidor de vidre. Crec que qui hagi vist les tres pel·lícules ho entendrà. I qui no les hagi vistes, que s'en recordi de mi quan vegi l'escena en qüestió.
És , sense cap dubte, una bona opció per a una nit de dissabte, d'aquelles que fa mandra sortir o que el plan previst no s'ha materialitzat. Vaja, i també per una nit en la que prenem la ferma determinació de cercar la solitud i gaudir d'ella, que també està bé.
Petons i més petons.
"Al mal tiempo, patada en los cojones!"
Dades del film:
Direcció: Krzysztof Kieślowski, Polonia.
Títol original: Trois couleurs: Bleu 1993
Trois couleurs: Bialy 1994
Trois couleurs: Rouge 1994
(Tres colores:Azul, Blanco, Rojo)
ostres si...la velleta al contenidor. Molt bo!
ResponElimina