Possiblitat de l'ésser.

Per als Monty Pyton's el sentit de la vida és un i molt clar, i ho comparteixo.
Però hi ha moltes més reflexions a fer sobre el sentit del nostre pas, de la nostra presència.

El pas d'un ésser humà per la vida no té res a veure amb el d'un altre animal, sigui quin sigui, per una clara diferència qualitativa que no podem en cap cas ignorar. L'ésser humà és un animal racional. Aquesta racionalitat ens fa responsables dels nostres actes. L'ésser humà decideix, prèn determinacions. I fins i tot quan no decidim estem prenent una determinació que com tota decisió té unes consequències de les quals en som responsables.

Tenim doncs el deure de lluitar per la vida digne i justa. No podem passar impassius i impassives. No podem mostrar-nos indiferents.

Sóm constitutives d'un tot col·lectiu, i els nostre pensament ha de ser també col·lectiu. Seria agoserat tan sols pensar que l'individu es dilueix en el tot i no té valor per si mateix. Aixó és impensable. ja que el col·lectiu el formen un conjunt d'individualitats. però és en el conjunt on hi ha el major pes de l'espècie. És el col·lectiu com el tal el que crea les condicions materials necessèries per a produir o descobrir aquelles coses que ens fan avançar (o a vegades retrocedir)

I és en el si del col·lectiu in es poden donar les condicions de fromació, informació i desenvolupamnet per a constituir una societat digne i justa.

Perqué al cap i a la fi la definició per antonomasia de l'ésser humà és que és un animal social, un zoon politikon, i d'aquí en podem extreure inequivocament que el medi en el que viu i es desenvolupa com a tal en la seva major expasió és en la societat. Una societat que mentres més justa i digne sigui millor viuran els seus membres.

La societat que permet aixó és aquella en la qual no hi hagi lloc per als canalles, on mai el fort s'aporfiti del dèbil, on les persones no siguin mai un mitjà. on no existeixi l'explotació d'uns per altres i el benefici sigui sempre, principalment, col·lectiu.

I aixó es tradueix a una societat on no hi hagi una classe social que oprimeixi a una altra, on no hi hagi un gènere que imperi per sobre l'altre com ho fa el patriarcat, on no hi hagi una desvalorització del saber com a cosa valuable en si.
Perqué la felicitat no es pot embolicar, i perqué la vida és dels colors dels quals nosaltres la pintem.
Tot està a les nostres mans. Tot és possible, tan sols cal somniar.

Primer ho hem de somniar, per depsrès creure que és possible, i tot seguit començar-ho a construir.