Avui m'he llevat tard. He preparat el dinar i he vist una pe·lícula titulada "Cadena de favores". Ha aconseguit que alguna gota salada llisques pel meu rostre, però crec que més aviat pel meu estat d'ànim... Abans de veure-la algú em vadir que era moralista, i tenia raó. M'ha semblat una d'aquelles pel·ícules que que intenten alliçonar-nos per a ser millors ciutadanes, però en el sentit més institucionalista. Bons ciutadans, exemplars militants del civisme. Que ajudem als pobres desgraciats, però sense tan sols pensar, ni tan sols somniar amb un nou model de relacions socials. "Tot està bé, només que hi ha qui ha tingut pitjor sort...." Vaja, que el que si és veritat és aquella idea de que el que sembrem avui és el que recollirem demà. Ho dic en el sentit de que si bé és cert que per arreglar els problemes més importants d'avui cal quelcom més que una cadena de favors, també és igualment cert quen el nivell més micro de les relacions socials és importantíssim cuidar a les persones. A vegades, el gest més inesperat d'algú ens pot alegrar el dia, i actuant des d'aquesta alegria tot esdevé més engrescador i ens venen aquelles ganes de fer les coses ben fetes.
En tot cas la solució al problema principal al que s'afronta avui dia la huimanitat passa necessàriamnet per el repartiment de la riquesa i del treball.
L'ésser humà en el primer plà.
Defensar la humanitat és canviar la societat. Crear-ne una de nova, millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada