Herman Duncker, en el pròleg d'un llibre seu, fa una crítica a la literatura "fácil". No utilitza aquestes paraules però si que diu que un llibre que puguis llegir amb facilitat, allò que diem devorar-lo, és un llibre que ens ensenyarà poques coses , un llibre trivial potser, comparat amb una obra que requereixi un cert esforç intel·lectual.
I no ens ha d'espantar una lectura dura, no ens ha d'espantar no entendre el que diu un d'aquests llibres difícils. Duncker parla del Manifest Comunista d'Engels i Marx, que de fet no és un llibre massa difícil, però si és cert que cada cop que es llegeix se li troben coses noves, noves lectures o noves interpretacions.
El mestre alemany en el seu proleg fa una interessant recomanació, anima a tota persona a crear la seva pròpia biblioteca personal, feta a mida, en base a les pròpies necessitats en relació al seu ofici i/o als seus estudis. Però la cosntitució de biblioteques pròpies té un risc, caure en el fetitxisme de l'acumulació d'obres amb bells lloms i parts superiors que únicament fan la funció d'acumular pols. I resten allà, inútils, morts, sense complir la seva finalitat pròpia com a llibres, ser llegits.
MÉS LLIBRES, MÉS LLIURES! (Peró no qualsevol llibre!)
