A totes ens costa seure a escriure. Potser a causa de l'edonisme al que ens empeny la cultra capitalista, entre d'altres. Un bon exemple de la cultura del treball i de l'esforç el podem trobar al Poema pedagógic d'Anton Semynovich Makarenko. Entre les seves pàgines hi ha múltiples referéncies a l'esforç, l'autosuperació -no com a l'autoajuda, sinó en el sentit de l'ésser humá nou; al que refereix Lazar Markovich Lissitzki en la seva coneguda obra, que fou portada de la Tanyada-.
Slavoj Zizek ens explica en un breu video un métode per enganyarse i posar-se a escriure.
Peró bé, l'esforç es requereix a si mateix. No hi ha dreceres, Herman Duncker en un planer pròleg d'un pedagógic llibre titulat Introducción al marxismo fa una crítica als erudits burgesos de literatura fácil. En definitiva ens diu: Camarades; llegiu. Llegiu lectures d'aquelles que costen. De les que no s'entenen facilment, allà és d'on probablement treieu bons coneixements. És clar, llegir molt Dan Brown o molt Cohelo és... vaja, és entreteniment -que no és poc-. Peró si volem entendre el materialisme dialèctic o l'ética kantiana -o l'estética- o l'intel·lectualisme socràtic no podem esperar fer-ho en les lectures planeres.
Dreceres no n'hi ha, però ajudes si, com les del Pau que al seu suggerent bloc ens llença una corda -i ens fa una recomanació- amb El capital de Karl Marx, bé, amb El orden del capital de Carlos Fernandez Liria i Luis Alegre Zahonero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada