Intentar veure quelcom d'un mínim d'interès a la televisió avui és tot un repte. Normalment surt més a compte deixar-la apagada. La industria cinematogràfica, al igual que la televisiva, està marcades per les lleis del capitalisme. El producte passa a ser mercaderia, i la finalitat que li es pròpia com a tal es ser venuda i obtenir els màxims beneficis. Bé, quan amb el cinema passa això ens trobem amb una industria del cinema que produeix per vendre, i per a això el que funciona es repetir receptes d'èxit. Com quan tenim convidats i volem quedar bé, fem aquell plat que ja sabem fer i que mai ens falla. Peró és clar, així no apendrem receptes noves.
En Thomas Vinterberg i en Lars von Trier, juntament amb altres directores de cinema, varen decidir fer una recepta nova. I els hi va sortir un plat ben bo, això si, molts paladars no hi estaran acostumats.
Arròs de Copenhagen:
Amb aquest deliciòs plat els directors danesos pretenien donar la volta al cinema, potenciar aspectes que el fast-food filmic havia perbertit o oblidat. No calen grans despese per a fer un bon àpat, per això elles cuinen amb cámeres de 35 cm, sense escenografia, donant importància a allò que la mereix i que la demana; els bons aliments. Per això donen importància per damunt de tot a la interpretació. Ni conservants, ni colorants, ni efectes especials.
Curiòs també -dejavu per les oients de Ràdio Trama-, si volen música ha d'ésser la que soni a la ràdio de la cuina, ha d'estar justificada, res de musica heroica quan el prota destaca en un moment d'aquells de pel·lícula -o per llepar-se els dits-.
Preparació
Inngredients
I per a qui li agradi menjar bé i bónes recomanacions:
Festen, de Thomas Vinterberg. (Celebració)
Idioterne, de Lars von Trier. (Els idiotes)
Aquesta darrera forma part d'una trilogia anomenada Goldenheart, iniciada amb Rompiendo las olas, y tancada amb una tercera part anomenada Bailando en la oscuridad, protagonitzada per Björk.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada