Comença un nou curs escolar. Milions de nens i nenes recuperaran les classes i la docència. Milers de mestres també, i moltes d'elles i d'ells per primera vegada. Ja se sap: nomenaments, substitucions, places, baixes i potser una bona plaça i qui sap quan la fixa.
En qualsevol dels casos és, com molts altres, un bon moment per aturar-se i pensar. I reflexionar sobre l'educació que donem i rebem.
I per sobre la taula de l'escriptori hi rondava un bon llibre, desendreçat com el que rondava pel moble del menjador.
El primer un bon regal d'una bona persona amb el títol de "Pedagogia de la indignació", de Pablo Freire.
El segon un prestec d'aquells que no saps quan tornaràs, "El curiosos incidente del perro a medianoche" de Mark Haddon.
os obres interessantíssimes per aquests dies encara de no massa feina que ens queden abans de començar el curs.
Un té la dosi de bon humor, molt més de la concreció de problemàtiques que sovint passen desapercebudes.
I l'altre de problemàtiques que passen desaparcebudes , sobretot per als ulls poc crítics, molt sovint gràcies a (per culpa de) les classes dominants (dit d0altra manera burgesia, que tot i que per a les concepcions postmodernistes sigui un concepte "passa't" la burgesia existeix, i si no preguntem-nos perquè estem patint una crisi si no ´s perquè la riquesa està mal repartida, entre d'altres.)
En definitiva, un bon tandem pedagógic per a qualsevol treballadora del gremi de l'educació i similars.
Sense educació popular no hi ha veritable societat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada