De totes les teories económiques modernes, el sistema económic de Karl Marx es basa en principis morals, mentres que al capitalisme tan sols li interessen els beneficis i la rentabilitat. El marxisme té a veure amb amb la distribució equitativa de la riquesa i la utilització equitativa dels mitjans de producció. També té a veure amb el destí de les classes treballadores –és a dir, la majoria – i de a qui li manquen els privilegis i tenen necessitat. El marxisme s’interessa per les víctimes de l’explotació imposada per les minories. El sistema m’atrau per aquestes raons, i em sembla just. El fracas del règim a la Unió Soviètica no va ser, a la meva manera d’entendre, el fracas del marxisme, sinó el fracas del totalitarisme. Per aquesta raó, em considre-ho meitat marxista, meitat budista.
No és que el Dalai Lama sigui cap referent, de fet és prou clar que més aviat es un ésser poc dessitjable, que es creu i es diu superiro i que té milers de persoens subjugades, com a subdits pendents d'ell i idolatran-lo com un semidèu. I el Budisme de fet, no se com ni perquè ha guanyat molts adeptes o simpatitzants a les societats occidentals allunyant-se de la idea carca que si manté la religió católica. Deu ser per que el Budisme té un component exótic i transgresor que la religió tradicional d'aquí no té. En qualsevol cas un règim com el del tibet d'abans de l'alliberament per part de l'exèrci popular xinès no li dessitjo a ningú.
Ara, la qüestió és que la frase està realment interessant, té la seva gràcia i no diu cap mentida.
Potser amb les ultimes paraules hi hauria més discusió, pero en definitiva està molt encertada.
Salut i petons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada