Una pel·lícula entretinguda, d'aires de màfia. Té aquell punt d'intocables d'Eliott Ness però sense Eliott. Hi ha en Sony que vindria se el Padrino del barri. I la contraparida que és el pare del protagonista. Calogero, de família inmigrada des d'Itàlia al Bronx.
Problemàtiques relacionades amb els diferents models de vida, de vicis i virtuts.
Conflictes racials, morals, de les bones i males amistats, i com no, l'amor.
Amor al més pur West Side History, on ell s'enamora d'una noia que no és acceptada pel seu entorn i viceversa.
La pel·lícula està bé per a veurela un dia a casa, peró és sobretot destacable de cara a tractra amb els educants els temes destacats abans. Té aquelles dosis de violència (és clar, és intrínsec del rollo màfia) que no seran pitjor que WWW, J.Sena, El Enterrador, i companyia i que enganxen per animar amb una mica d'acció la història, sense caure en l'acció per l'acció simplista.
Títol: Una història del Bronx
Petons i crispetes.
Quina gran ressenya d'una gran pel·lícula... Acabo de descobrir el teu bloc per fi! Ara no hi faltaré...
ResponEliminaUn abraçada, bonic. Guanyarem. Segur.