Nenes i nens filòsofs

Hi ha una pregunta que els i les nenes fan molt. Una pregunta que no sempre obté resposta, o com a mínim no la dessitjada. De fet a vegades la resposta pot conformar, però no educar.
Perqué sí! perqué ho dic jo! no ho se! calla! bé, aixó és un ventall de les més dramàtiquues. I la pregunta és, com es pot deduir: per què?
El per qué? , pregunta filosòfica per antonomasia, tantes vegades repetida pel nostre fill, per la nostra neboda, pel cosí petit, pels i les nostres alumnes, per tants i tantes nenes... i per nosaltres mateixes.
els i les nenes tenen una enorme curiosiotat i necessitat barrejada amb ganes d'apendre. ens ametrallen a preguntes, sovint de manera impacient, impaciència que sumada a la nostra ja esgotada pot provocar això, el no ho se!, calla! , perqué sí! etc. Doncs res d'aixó, paciència i amor.

I só, els i les nenes són filòsofs, i es guanyen aquesta facultat per el seu afany de coneixement i la seva curiositat. que té quelcom d'aquell component que fa gran a la filosofia, i és que val per si mateix.
Aquesta mateixa setmana una de les professores que més admiro ens va recordar per a que servia la filosofia. Per res.
-La filosofia no serveix per a res. Serveix per a ella mateixa.
Paciència, que és la mare de la ciència!